nº1 – Sobre la gana

Proposem parlar de la gana i de l’objecte que la sacia —el menjar—, a través de catorze propostes que ens vinculen amb els contextos concrets que les generen. La gana ens remet als aliments i a les circumstàncies, a les sensacions i les persones. Als territoris i els processos que la motiven o la gestionen.

Prenem la gana com una sensació multidimensional, que no va només d’alimentar-se, sinó també d’omplir un buit, o de voler acumular un romanent. La gana és una sensació subjectiva i comunitària, personal i social. Una sensació diària i quotidiana, espiritual o religiosa. Parlar de la gana pot ser parlar de la sensació d’absència de menjar, o de l’hormona que t’alerta que necessites ingerir alguna cosa. La gana —o el seu contrari, la desgana -és una sensació incòmoda i, de vegades, dolorosa. La gana és símptoma de pobresa i defecte de l’abundància. Està vinculada a l’ànsia de voler i també és una xacra localitzada al mapa. La gana és un paisatge, un cultiu i un procés. És dejuni i desdejuni, abstinència i gestió de calories, però també és consol i addicció al menjar processat. La gana és el motor de la cuina, com a procés de transmissió de sabers, que crea relacions socials, maternals i fraternals.